divendres, 5 de juny del 2015

Ultratrail d'Ulldeter 2015

El company de Secció Dani Ventosa ens ha fet arribar aquesta magnífica crònica de la Ultratrail d'Ulldeter 2015.

Ultratrail d'Ulldeter 2015

Ulldeter, dissabte 30 de maig de 2015. 50 km per endavant amb més de 3600 m de desnivell positiu.
A l’arribar al poble d’ Ulldeter tots ens vam adonar que la climatologia ens respectaria, com a mínim al començament, després d’una setmana on les previsions del temps indicaven que hi havia probabilitats de pluja des de l’inici.
La sortida va ser a les 7 del matí, segons l’organització, iniciàvem la cursa 277 participants dels quals només 182 la vam finalitzar dins de les 13 hores de temps límit.
La Ultra començava amb una pujada de quasi 8 km, on passàvem dels 1262 metres d’Ulldeter als 2691 del pic de les Borregues. El fet de conèixer aquesta ascensió de l’any anterior em va fer anar força tranquil en tota aquesta part inicial.
La pujada es caracteritza, a part de la duresa, per córrer en alguns moments al costat de  vaques enormes i els seus vedells, fet que li dona un toc molt diferent a d’altres curses.
Un cop a dalt, el terreny es feia més corrible fins a una forta baixada que ens duia a l’avituallament del Coll dels Tres pics i ràpidament fins al refugi de Coma de Vaca a 2000 metres d’alçada.
Allà em vaig adonar que havia anat massa tranquil en aquesta primera part i que havia d’ apretar si volia arribar al primer tall horari, al kilòmetre 22, en les sis hores de temps màxim. L’ascensió fins al Pic de Tirapits va ser molt exigent i el descens fins arribar al coll de la Marrana, on hi havia el tall horari. Vaig haver de córrer molt. Hi vaig arribar amb un tems de 5h 50m, molt just!
A continuació seguia la pujada fins Bastiments a 2881 metres d’alçada. Va ser una ascensió lenta, però ja sense l’ estrès del primer tall horari.
Un cop a dalt de Bastiments i després de recuperar-me una mica va ser el moment on millor em vaig trobar de la cursa. Després d’una darrera pujada més, vaig començar el descens fins a Vallter on vaig recuperar molt temps gaudint moltíssim corrent per sobre d’enormes pedres i finalment per un darrer tram de camp obert per les pistes d’esquí de Vallter. Vaig arribar al tall horari de Vallter amb més de 30 minuts de marge. Així que vaig poder dinar tranquil·lament i sortir per encarar les pujades a Coma Ermada i Roca Colom amb forces.
La sorpresa va venir de la boira que ens va dificultar molt la visió, sobretot abans de Roca Coloma. Allí ens vam unir tres corredors per tal de sortir millor de la boira. 

En aquesta part vaig coincidir amb la Marina, una corredora de Manresa i un cop superada Roca Colom vam començar el descens fins al Refugi de Jaume Ferrer junts per tal d’arribar-hi abans de les 10 hores de límit. Així ho vam fer i amb 9h 35m hi arribàvem.
Un cop superat aquest punt ja sabien que arribaríem a la meta.
Degut a la boira es va suspendre la pujada al Costabona i d’aquesta manera només quedaven 9 kilòmetres fins a Ulldeter i teníem més de 3 hores per arribar-hi.

La darrera dificultat va arribar a falta d’uns tres kilòmetres quan el cel ja no va aguantar més i va caure un xàfec a sobre dels corredors que encara quedàvem en cursa! Una manera refrescant d’acabar la meva primera Ultra!

diumenge, 24 de maig del 2015

Rogaine Serra de Catllaràs 2015


El passat 9 de maig 2015 en un dia de sol radiant a la serra de Catllaràs, al costat de Guardiola de Berguedà, i sota la presència de l’imponent Pedraforca, es va realitzar El rogaine de 6 i 3 hores .
L’inici i l’arribada eren al Santuari de Falgars, un indret preciós envoltat de bosc i unes vistes privilegiades.



 Com Sempre tocava preparar el material  i passar la revisió, tot seguit ens van donar el mapa i cap a dissenyar la ruta per poder obtenir  el màxim de punts.




 El terreny destacava per grans desnivells, però amb boscos que permetien poder travessar per ells, sense haver de seguir els corriols i els camins. Teníem la ruta i les ganes, ara només quedava creuar l’arc de sortida i arribar després de 6 hores.


Durant les primeres hores la cosa anava bé, però un rumb mal traçat ens va fer perdre temps, no tant com pensàvem... ja que a la fita on anàvem, arribàvem poc més tard que altres equips amb els que havíem coincidit en la fita anterior.  Tot i així les coses no van anar a millor, al Roger se li carregava la cama cada cop més després d’un cop, fet que amb les hores va passar a ser dolor permanent.  Entre l’errada de rumb i altres distraccions, algunes fites les vam trobar perdent força temps, fet que ens va fer modificar la idea de traçat que havíem fet a la sortida.
Al final 86 punts, una posició modesta a la classificació i una cara a l’arribada que ho deia tot. Bé els proper dia més i millor, així és l’esport i la muntanya.



Sort del dinar que fa passar totes les cabòries, compartir taula amb altres equips, parlar, riure i menjar. Això és el que més importa.  


dilluns, 4 de maig del 2015

Marató del Montsec 2015

Matí de dissabte esplèndid a Àger per córrer la Marató del Montsec! Aquesta la recordaré durant molt temps per molts motius!  Primer perquè fa una setmana ni sabia que l'anava a córrer, el dilluns passat em va tocar una inscripció gratuïta per participar-hi i…. vinga som-hi cap a Àger! Segon perquè la marató com el seu nom indica  havia de tenir 42 km amb un desnivell positiu de 3100 aproximadament.....I van acabar sent entre 55 i 58 Km amb un desnivell de 3400!
Al km9 no se sap si algú va fer que els del grup de davant s'equivoquessin (això deia la organització) o va ser una errada d'ells...Total que vam ser uns 30 corredors que vam seguir durant 6 km les marques de la tornada de la Ultra i de la Marató, enlloc de les de la primera part de la Marató, allí alguns van plegar però després de sobreposar-se al pensament d'haver de fer més de 12 km afegits, va valer la pena! Van ser quasi dues hores extres de cursa….La cursa es va endurir de cop, però és increïble com els corredors ens ajudem els uns als altres per aconseguir el nostre objectiu! Conèixer a  Carme i Joan Gallart amb qui  vaig fer gran part del recorregut, tot i que jo anava fent la goma en les pujades!!! 
Arribada a Ager
El que podia haver sigut una cursa per fer entre 7 i 8 hores la vam acabar els tres en 10h54’!! Evidentment vam arribar dels darrers. Però la satisfacció d’acabar va ser enorme!


Una marató recomanable si t’agrada lluitar contra baixades plenes de pedres i alguna paret vertical on l’ajuda de petites vies ferrates t’ajuden a pujar. Per contra les vistes son increïbles, passant per congostos, embassaments i boscos.

Cursa 7 Cims 2015

El 3 de Maig el Joaquin del Rio, membre de la Secció de curses i raids de l'A.E. Talaia va participar a la marxa de resistència dels 7 cims, amb inici i fi a Torrelles de Foix.
Un circuit de 59km i 2500m positius on els participants tenen tot un dia per completar el circuit. Cada any hi ha més participants que la fan corrent, i és una bona estratègia per a tots aquells que es volen iniciar en les curses de mitja llarga distància, donada la proximitat a casa, el marcatge i els avituallaments. La calor del migdia va ser terrible, i més de 100 participants van abandonar.
A la vessant competitiva, el Joaquín va completar el circuit en 6h36’. Va arribar en 4a posició a la localitat de Torrelles, però va creuar l'arc de meta en 5a posició donat que el Jaume Cosine el va atrapar en l'últim km. 
L'enhorabona al Centre Excursionista del Penedès per l'organització de la Marxa, pel seu recorregut, el marcatge i els avituallaments.
Properament, el Joaquin del Rio participarà al Raid de Riglos, prova del Campionat d'Espanya de Raids d'Aventura (http://cera2015.p-guara.com/info-general/), i a la ultraTrail dels Bastions.
Crònica a La Fura dels 7cims 2015.
Classificacions 7cims 2015:

 
Alguns dels participants de Vilanova als 7 Cims

Raid del Montseny 2015

El 25 d'abril l'equip Haglofs Raid Team format per membres de la Talaia (Joaquin, Kenneth, Meri) varen participar al 2on Raid de la Copa catalana de Raids d'Aventura de la FEEC, el Raid del Montseny.
Finalment un 2on lloc pel Haglofs Raid Team  (Joaquin y Aleix) y un 4art pel Haglofs Raid Team 2 (Meri y Kenneth). Un raid de més de 90km amb dures seccions de btt i trekking, patins, paddle surf y un ràpel. 

 
Membres del Haglofs Raid Team al Montseny

Podi categoria elit Raid Montseny 2015

Cursa La Talaia 2015

El diumenge 12 d’abril, ha estat el dia de la cursa de muntanya La Talaia. En aquesta ocasió, era la dotzena edició i val a dir que, la experiència, fa que en  cada edició s’està organitzant de mode mes professional, una cursa que ja  és un referent a les curses de muntanya del Garraf.
La cursa s’ha desenvolupat amb total normalitat en un matí no gaire assolellat, que ha permès als participants gaudir d’una jornada esportiva satisfactòria.
Aquesta no ha estat una cursa en la que hagin participat molts membres de la nostra secció degut a que, molts dels components, han participat en l’organització i el suport en diverses tasques, com han estat els marcatges de rutes,  suport als avituallaments i marcatge del Xavier Lozada i la seva dona, o com a escombra, com el Joan Ortín, la de control de l’Albert Jansà i la imponent tasca d’organització d’en Joaquín Del Rio.
En aquesta ocasió de la nostra secció, han participat en aquesta cursa; en la small trail el Dani Ventosa, la Laura Garcia i la Marta Martínez, en la cursa el Francesc Agulló i en la marató el Pau Martí.
Dani Ventosa

Laura Garcia Gimeno

Marta Martinez Villa
Francesc Agulló
Pau Martí
El Pau Martí,  ha participat a la prova reina  amb una molt meritòria segona posició  amb un temps de 04h01’09”, seguit a uns minuts per Ivan Artigas amb 4h05’38”.  Amb aquest dos podis, ha estat la cursa amb mes bon resultat per a la secció.



A la cursa, l’únic participant de la secció ha estat el Francesc Agulló amb una  marca de 3h18’30”. Malgrat la marca el Francesc s’havia marcat l’objectiu d’acabar la cursa en bones condicions i així ha estat.


La representació de la secció a la Small Race ha estat per part del Dani Ventosa amb una marca 1h29’21”, tenint en compte que en Dani ve de fer la marató de Prades i no està en totals condicions. Cal destacar la 10a posició femenina de la Laura Garcia Gimeno amb un temps de 1h12’45” i la participació de la Marta Martínez que, amb un temps de 1h34’55”, va consolidant-se dia a dia en el mon de les curses de muntanya.
Un altre dels aspectes a destacar, és la gran organització de la cursa, existint  fins a vuit punts d’avituallament molt complerts i amb begudes isotòniques, fruita, fruits secs, aigua, essent un gran suport als participants de les tres curses.
Per acabar, ha tancat la jornada amb l’entrega de premis a les tres categories, mentre anaven arribant els últims participants de les curses mes llargues.

Crònica de la Laura Garcia Gimeno:
El passat 12 d’abril vaig fer la meva 3a cursa. És la cursa de casa nostra i tenia ganes de fer-la. Donada la meva poca disponibilitat de temps (m’esperava una calçotada després)  junt amb el recorregut exigent de la de 25 vaig optar per fer la cursa curta. En vaig gaudir molt, tant de l’ambient d’abans i de després com de la cursa en si.
El dia abans vaig mirar sense massa deteniment el track  i vaig fer una simplificació mental del recorregut: una forta pujada al km 3-4 i llestos. Tanmateix, el pendent del final, més discret, i al que no li vaig donar més importància quan estava davant de l’ordinador, és el que em va fer patir. Quan vaig arribar al càmping vaig fer una apretada final... però no vaig calcular bé, em pensava que l’arribada estava més a prop i em va faltar una mica de xispa al final. Vaig entrar a meta a uns 20 segons de la 7a classificada, a 15’ de la 6a i a 7’ de la 8a... llàstima!
La secció de curses també va estar representada per la Mònica Martínez que va participar en la seva segona cursa i va acabar amb un crono similar a la dels Colls. Contentes i amb la sensació d’anar agafant el ritme ens agafen ganes d’anar-ne fent més.
En síntesi, bona cursa, bon regust de boca i amb ganes de repetir





dijous, 30 d’abril del 2015

ROGAINE OLESA DE BONESVALLS. 1ª CURSA LLIGA PENEDES-O

Crònica de Laura Garcia Gimènez.
El passat 26 d’abril vam fer cap cap a Olesa de Bonesvalls. Es celebrava la 1a prova de la lliga Penedès del 2015. Tant l’Albert Jansà com jo ens vam apuntar a darrera hora i al haver-ho fet de forma improvisada anem mentalitzats de fer-la sols. Un cop a Olesa ens trobem i no acabem de decidir si anar plegats o cadascú per la seva banda.
Ens donen els mapes i un cop feta l’estratègia ens adonem que els recorreguts són totalment oposats.  Decidim doncs respectar la idea inicial i  anar cadascú a la seva.
L’Albert fa una bona cursa i tot i saltar-se balises aïllades fa un recorregut complert i  fitxa les 2 balises de 90. Aconsegueix una 6ª posició a la general i 136 punts
Jo, tot i estar contenta amb la meva cursa no aconsegueixo acabar el que m’havia fixat i em quedo amb 96 punts. M’equivoco en unes balises, me les passo de llarg pensant que ja les havia marcat i quan ja lluny  ( a l’última balisa d’aquesta  zona) miro la targeta de control veig que no ho estan. Decideixo tornar enrere i marcar-les, però amb tot plegat passo fins a 3 vegades pel costat de la balisa 62(Ups!! Quina espiral!).. la mala gestió d’aquesta zona em fa abandonar la intenció inicial de marcar abans d’arribar a meta les balises de la part inferior esquerra. Vaig directament a l’arribada, sobrant-me 4 minuts.

Ho celebrem amb una clareta ben fresqueta (i no ens ni l’Albert ni jo de la foto de rigor. Però per compensar escrivim aquesta crònica.. Fins la propera...

dissabte, 18 d’abril del 2015

Cursa Vall del Congost 2015

Crònica de Xavier Lozada

L’any 2012 m’hi vaig inscriure per primera vegada però un hivern amb poca càrrega d’entrenaments per motius diversos van fer que m’hi presentés en un baix estat de forma i a darrera hora canviés la inscripció per la mitja que ja va ser dura per sí mateixa.
L’any 2014, en un bon estat de forma, em vaig presentar en la sortida i tot anava perfectament fins que, en el km 12 aproximadament, una inoportuna torta de peu va provocar que em trenqués el 5é metatarsià del peu esquerre i hagués d’abandonar. Ja a l’arribada, filmant amb el mòbil l’arribada dels primers classificats i amb una estranya barreja de frustració i depressió, vaig decidir que a l’any següent hi havia de tornar així que, quan van obrir les inscripcions, no ho vaig dubtar i vaig reiniciar el repte d’acabar en el temps marcat una de les maratons de muntanya més dures amb els seus 43km i 3.200m+.
El repte està en acabar-la en menys de 8h 30’, o sigui que la mitjana que hauré de portar serà, com a molt lenta, a 5 km/h o 12’/km, ritme que en principi sembla assequible .
El dia de la cursa he de matinar força, recullo al Jaume Soler, company de La Talaia i de bombers, i anem cap a Aiguafreda. Arribem amb força temps i podem aparcar bé el cotxe, anem a recollir el dorsal i la bossa i anem cap el cotxe a canviar-nos i esperar l’hora de la sortida.
Per fi ha arribat el moment, després de fer cua per entrar a la zona de sortida degut al lent sistema de control d’entrada, ja estem a punt. 
Amb el Jaume abans de la sortida.
Amb un lleuger retard, a les 7h 5’ comença la cursa. Els primers 2 kilòmetres transcorren per una carretera en lleuger ascens que ens permet anar prou ràpid i anar guanyant minuts. Quan deixem la carretera per agafar un corriol ascendent em trobo enmig d’un embús considerable i anem pujant molt a poc a poc fet que aprofito per treure’m el tallavents que ja em comença a fer nosa  ja que la temperatura és prou alta i hi ha força humitat ambiental. Quan acabem de pujar, el corriol es torna ondulat i tornem a poder agafar ritme malgrat el fang que comencem a trobar, aquest fang es comença a tornar perillós quan el corriol baixa fins l’avituallament del km 5.
Una mica d’isotònica i continuo sense parar-me gaire. Ara, a diferència dels anys anteriors, no continuem per la pista per passar el riu sinó que hi baixem directament i el travessem pel mig amb aigua fins el turmell. Penso que és una mica aviat per córrer amb els peus molls però no hi ha res més a fer. 
El Jaume creuant el primer curs d'aigua
El Xavier amb els peus molls.
Després de creuar el riu pugem per una rampa fangosa fins una pista que fem de baixada fins agafar el corriol que ens ha de portar fins el següent avituallament. Ara iniciem una llarga i dura pujada, molt constant i que sembla no acabar-se mai. Al llarg de la pujada recordo el que em va arribar a costar els dos anys anteriors i vaig reservant forces pel que m’espera.
Pas a pas i fatigosament arribo a dalt i em dirigeixo cap a l’avituallament a menjar i reposar forces i líquids i començo a baixar per la barreja de corriols i pistes més amples que ens portaran fins el km 15. La baixada és llarga i vaig en compte ja que en aquest descens em vaig lesionar l’any anterior. Aquest any vaig més tranquil ja que he substituït les febles trabuco per les ultraraptor de La Esportiva que ja em van demostrar la seva qualitat a la Carros de Foc. En efecte, al llarg de tot el recorregut la seva estabilitat m’ha donat confiança i he pogut baixar ràpid per terrenys tècnics sense por de lesionar-me una altra vegada, només he de prendre les lògiques precaucions.
Arribo sense problemes al km 15, on em vaig retirar l’any passat, menjo una mica i continuo pel corriol que remunta un rierol que hem de creuar mullant-nos els peus en tres ocasions. 
El Xavier creuant un rierol.
La vegetació és espectacular en aquest tram força humit. Els troncs dels arbres estan completament coberts de molses i líquens que li donen un aspecte fantasmagòric. En un moment donat el corriol comença  a guanyar nivell i el recorregut s’endureix força ja que la pujada és dura. Pujo a poc a poc parant-me de tant en tant ja que les cames comencen a fer figa i encara no he arribat al punt en que se separen la marató i la mitja en el km 19. Quan hi arribo, després d’una baixada tècnica en la que em trobo el meu company Gerard Cuenca, amb qui vaig compartir un dels meus fracassos a la Carros de Foc, i després de comentar-li que estic tan cansat que tinc ganes de plegar, em paro a menjar i parlar amb altres corredors. Em marejo una mica i menjo cacauets i ametlles salades per pujar la tensió. Mentre tant passa un corredor com una fletxa per darrere meu i resulta que és el primer de la mitja que ja està a punt d’acabar la cursa seguit a pocs segons del segon classificat.
Un cop recuperat continuo per un corriol pedregós que s’eleva ràpidament fent-se dur per moments. És molt vertical i costa avançar i, a més a més, amb les cames que tinc en aquest moment ho passo força malament. La pujada se’m fa llarga fins que arribem a un punt en que comencem a baixar. Segons el perfil ara tenim una baixada fins l’inici del Purgatori que, segons molts corredors, és la part més dura de la cursa, però en realitat no hi ha tal baixada sinó un continu de terreny ascendent i descendent per mig d’un alzinar ombrívol i agradable que no dóna treva fins arribar a l’inici de la pujada que ens ha de portar fins al Pla de la Calma.
La pujada del Purgatori és tan dura com m’havien dit i se’m fa realment difícil, les forces ja estan molt justes i encara falten molts kilòmetres per acabar. Realment esgotat arribo al Pla de la Calma i no puc córrer per un terreny més o menys pla, he de caminar i anar recuperant-me de la sensació de rigidesa i encarcarament que sento a les cames. Passats uns minuts arribo trotant a l’avituallament i després comença una curta i vertical pujada fins el Castell del Tagamanent, el punt més alt de la cursa. Ara comença una llarguíssima baixada per corriols tècnics i pistes més amples fins el riu, punt més baix de tota la cursa. Tot plegat són molts metres de desnivell negatiu que s’assoleixen en molt pocs kilòmetres i representen una dura prova per a uns genolls que també comencen a estar al límit.
Arribem a la carretera i, després de seguir-la uns metres baixem fins al riu i el creuem amb aigua fins més amunt dels genolls seguint una corda de seguretat perquè no se’ns emporti el corrent que baixa prou fort. A l’altra banda del riu hem de pujar una curta i difícil rampa de fang fins arribar a una pista que, pujant lleugerament, ens ha de dur fins a dalt dels cingles, a la zona de la Trona, una gran roca molts metres més amunt d’on ara som. Tot i que la pujada és lleugera no em queden forces per córrer i em limito a caminar ràpid. Un parell de kilòmetres abans hi havia un punt de tall al que havia arribat amb mitja hora d’avantatge per evitar la meva eliminació de la cursa i per això tinc confiança en assolir el repte. El camí que ara segueixo es va endinsant per una vall força atractiva envoltada de boscos i  cingles, vaig parlant amb un corredor de la zona que em comenta que amb el ritme que portem podríem plantejar-nos baixar de les 8 hores i jo vaig pensant que només m’interessa baixar de les 8 hores i mitja. Al fons de la vall que anem seguint i trobem un altre avituallament i tot seguit el camí s’enfila per una de les vessants en direcció a la trona a la que arribo uns minuts més tard, molt cansat i amb unes ganes d’acabar terribles. Ja queda poc i el paisatge és fantàstic però no puc badar perquè vaig bastant al límit. Tot seguit tornem a baixar i sé que quan arribi a baix només em quedarà la darrera pujada que no sembla gaire dura si ens deixem guiar pel perfil de la cursa.
Tot baixant arribem a una masia on trobem un altre avituallament i continuem pujant per una pista amb certa comoditat fins que en un punt determinat la pujada es torna a endurir enfilant-se per un corriol que, fent ziga-zagues, es torna a enfilar fins a dalt dels cingles. M’avança un corredor que va maleint el dissenyador del recorregut, jo vaig arrossegant-me com un llimac corriol amunt i penso que aquesta darrera pujada és la que m’està costant més de totes, mentalment no me l’esperava.
Quan arribo a dalt se m’ofereix una vista excepcional de les cingleres amb la vall al fons que fa que la pujada hagi valgut la pena, realment aquesta cursa visita tots els punts realment interessants dels voltants i ho fa sense concessions als constants desnivells que hem de superar.
Ara estem en un corriol pla apte per córrer còmodament però no puc fer-ho perquè tinc les cames totalment adolorides. Arribem al darrer avituallament i em diuen que només falten 4 km cosa que és com música per a les meves orelles. Quan surto de l’avituallament comença a ploure i m’he d’aturar aposar-me el tallavents per no acabar completament xop. A la fi arribo al punt que s’ha d’agafar el corriol per a l’última baixada a Aiguafreda i el voluntari que hi ha al lloc em diu que manquen 4 km i penso que algú m’enganya, en fi, ara és igual. La baixada és tècnica i, me la prenc amb molta prudència ja que l’aigua, que ara cau en abundància, el fa molt relliscós i, ja que he arribat fins aquí amb un cert marge de temps, no voldria haver de plegar per una caiguda inoportuna. Baixo lentament i perdo molt de temps. En un moment donat començo a tenir dubtes de si arribaré a l’hora i accelero tan com les meves cames em permeten. Un cop acabat el corriol tècnic, que baixava com un riu ple d’aigua, puc començar a córrer al meu ritme, sembla que el cansament a desaparegut i agafo un ritme sorprenentment ràpid per la alçada de la cursa en la que me trobo i el “tute” que porto a sobre.
En mig de la pluja i els ànims dels pocs espectadors que hi ha pels carrers, entro al poble i enfilo la recta d’arribada realment emocionat. Allà està el Jaume fent un parell de fotos amb el mòbil a sota de la pluja. 
Creuant l'arribada sotala pluja.
Creuo la línia d’arribada i una nena em posa la medalla de finisher, estic realment feliç i esgotat del tot. El Jaume i jo ens mirem amb una mirada de complicitat pensant que ens n’hem sortit d’una cursa d’una duresa aclaparadora. Ara a menjar botifarra i a prendre’m un parell de Voll Dam per acabar d’hidratar-me com està manat.
Al final he quedat en la posició 408, 33é de la meva categoria amb un temps de 8h 21’21”.
El Jaume ha arribat en una molt meritòria 95a posició, 14é de la seva categoria, amb un gran temps de 6h 02'15"

Tornem a casa amb una gran experiència al darrere i el meu darrer repte pendent aconseguit. Ara em puc dedicar a buscar curses noves i noves experiències, nous reptes que em mantinguin la il·lusió per córrer plenament activa. 

Cursa Rock Trail Sitges 2015.

El passat dissabte 21 de març de 2015, a Sitges, es va celebrar la Sitges Rock Trail i la Speed Rock 12, primera edició d'unes curses de muntanya força tècniques amb dues versions, una de 25Km i una  de 12Km, ambdues transcorrent pel Parc del Garraf, i organitzades pel Centre Excursionista de Sitges. 

En Pau Martí va participar a la de 25km, que tenia un desnivell positiu de 960m, amb una alçada mínima a 35m i la màxima a Mata-rodona, amb 407m. El recorregut de la cursa de 25Km pel Parc del Garraf resseguia molts corriols amb diferents terrenys, des del més pedregós típic del Garraf, a més tous en boscos de pins.
La nit prèvia a la cursa havia "diluviat" i, de fet, el diluvi no va parar per la cursa, fet que va provocar que molt corredors faltessin a la cita. La sortida era a les 9h, i el tret de sortida va ser ben mullat. 
Corrent enmig de la pluja
La sort va ser que, en mitja horeta, la pluja va parar. Això va permetre poder gaudir més del gran traçat de la cursa, així com facilitar les tasques logístiques als organitzadors.

En Pau va completar el recorregut en 2h15m, quedant quart de la general.
Gran temps i gran classificació

dissabte, 7 de març del 2015

Botifarunner 2015

El passat diumenge 22 de Febrer una representació de la Secció de muntanya de la Talaia
van participar en una de les curses que s’estan fent un lloc entre les millors del país gràcies a la valoració dels corredors que hi participen, la Botifarunner a la població de La Llacuna.
Isra Prieto


Xavier Lozada

Pau Martí
Dos dies abans de la cursa va nevar per la zona i més d’un estaven neguitosos no fos que l’haguessin de posposar com dos anys abans degut a una intensa nevada que va deixar els camins impracticables. Aquest any, però, va ser molt més lleu i el dia en qüestió va aixecar-se radiant i va contribuir a fer la cursa més atractiva del que ja és per sí mateixa.
La Llacuna ve rebre els corredors amb un ambient molt fred i un vent del Nord glaçat que va fer que el sol no escalfés fins ben avançat el matí.
La cursa transcorre per pistes i corriols envoltats dels abundants boscos de la zona amb nombroses pujades i baixades que varen acumular més de 1000 mts de desnivell positiu al final de la prova.



Algunes baixades força verticals varen esdevenir prou perilloses degut al fang i el glaç acumulat en alguns punts i els corredors van haver de anar en compte de no prendre mal. El paisatge era magnífic i tot va contribuir a que la matinal atlètica fos per recordar.
Al final la botifarra que dona nom a la cursa i cap a casa amb la satisfacció d’haver gaudit d’una organització i un voluntariat de primera.
Cal destacar el gran paper del Pau Martí que amb un temps de 2h 04’22” va quedar en una magnífica 15a posició i 4art de la categoria veterans.


Isra Prieto també va fer una gran cursa i va quedar en 62a posició amb un temps de 2h 17’00”.

Xavier Lozada malgrat arrossegar problemes físics tota la setmana que varen posar en dubte la seva participació fins el darrer moment, va participar mermat de facultats quedant en la 250a posició amb un discret temps de 2h 56’23”.

dijous, 5 de març del 2015

Cros de SantPau 2015

El Passat diumenge dia 8 de febrer, la secció de curses va participar a la clàssica Ribetana, que amb aquesta, ja suma 48 edicions.  El recorregut va ser de 12’7  Km, amb un desnivell  positiu acumulat de 417m.
Aquesta cursa, degut a la proximitat i a les bones previsions meteorològiques, va tenir una gran participació per part de la secció. 
Laura García, Francesc Agulló i Xavier Lozada.

Joaquim del Rio, Xavier Lozada i David
El punt mes alt del recorregut, va ser l’ascensió al Montgròs amb els seus 359 metres.
La sortida es va donar a les 10 del matí del centre del poble i els corredors es varen dirigir al castell per començar l'aproximació i posterior ascensió al Montgròs per un corriol pedregós i en alguns moments força vertical per iniciar després la baixada,amb algunes sorpreses pel camí, cap al poble de Ribes.
Sortida del Pau Martí.

Sortida de l'Isra Prieto.

Sortida del Xavier Lozada.

Pujada al castell del Quim i el Pau.

Pujada al castell de l'Isra i a l'esquerra al darrera, l'Albert Jansà.

Pujada al castell del David.

El vencedor de la prova va ser el vilanoví Xevi Guinovart amb un espectacular temps de 53’28”, demostrant així un gran moment de forma.   La millor participació de la secció va esser a càrrec del nostre company  Joaquim del Rio, amb una més que meritòria 9a posició, i amb un gran temps de 57’50’’.  El cross de St Pau és una cursa molt ràpida i el Joaquim del Rio va sortir a fer la seva cursa tot sabent que el seu moment arribaria a la pujada al Montgròs. A mitja cursa, el Quim va arribar en 7a posició al cim  per finalitzar la cursa en 9a posició. Cal remarcar que en l'edició d'enguany el nivell va ser força alt, donat que més de 17 corredors varen creuar la meta amb menys de 1h, crono més que desitjable per a molts corredors.
El Quim en plena baixada.
Els nostres companys, Pau Martí que es va estrenar en aquesta cursa amb el gran crono d’1h00’22” i Albert Jansà amb un crono d’1h02’26”, es van encarregar de deixar el pavelló de la secció ben amunt, amb unes molt meritòries 18a i 27a posició. 
Pau Martí.
Pau Martí


Albert Jansà

Albert Jansà.

Cal destacar també la gran participació de la nostra única fèmina, la  Laura García,  tenint en compte que és la seva segona cursa de muntanya , amb un temps d’1h 15´12´´ quedant la 5a de la seva categoria.
Laura Garcia

Laura Garcia

Laura Garcia.

A més a més també hi varen prendre part el David que va acabar en la 102a posició i un temps d’1h10’44”, el Francesc Xavier Lozada que va acabar en 120a posició i 12é de la categoria màster amb un temps d’1h 12’51” i el Francesc Agulló que va acabar amb un temps d’1h26’01”.

Xavier Lozada.

Francesc Agulló.
Aquesta, ha estat una de les sortides mes nombroses a una cursa de muntanya , per part de la secció,   desplaçant se hi un total de 7 membres i l’Isra Prieto que va acabar amb un temps d’1h04’24” en 40a posició que, malgrat córrer per Inverse, també n’és soci,  començant així a crear caliu  a la secció i esperant que amb el bon temps, i ja en plena temporada, mica en mica, la secció vagi fent-se un forat i  un nom entre les curses del calendari català.
Isra Prieto.

Isra Prieto.
ARRIBADES
Arribada del Quim.


Arribada del Pau.

Arribada de l'Albert.

Arribada de l'Isra.




Arribada del Xavier.



Arribada del Francesc.

Quim, Xavier i David, contents després de la cursa.

Albert i David